Mirant i remenant
el llibre del David Hita trobo la Libertad Provisional, té bona bona pinta,
dels 80 i sense restaurar. Pregunta de rigor a l’Albert:
-Ei Bou, Libertad
Provisional diumenge?
-La tinc feta
fins al sostre... Però si vols entrem per la GAM i sortim per la Libertad
Provisional, que la part de sota és expo i txunga.
-Puta mare doncs.
Diumenge a les 12
del migdia arribem Santa Cecilia. Sembla que els runners ja han fet la feina i
hi trobem aparcament a la primera. Al cap d’una hora estem a peu de tàpia
equipats per començar a escalar. Tota la paret de Diables per nosaltres i una
altra cordada que fan la Barrufets.
Començo jo. Inici
per fissura on pots llaçar un arbre per anar seguidament cap a un pitó. Després
flanqueig a l’esquerra de V+ protegit amb dos bolts per anar a buscar la
reunió, parabolts amb anella i cadena, a uns 5 metres sota de l’arbre que marca
la ressenya.
El segon llarg
continua per fissura, combinant claus, pitons, burils i completant amb
flotants. Reunió dintre d’una cova. El tercer comença amb un 7a on, només
sortir de la reunió, m’abandono al noble art de l’Ae, per acabar en V de
fissura de bon equipar i escalar. La part del lliure està semiequipada.
El quart llarg
connecta amb les tirades d’artificial. 30 metres de V. De la reunió hi penja
una corda que ha viscut èpoques millors per assegurar l’entrada ja que la roca
es trenca una mica. El cinquè llarg és comú amb la Libertad provisional. Supera
el primer desplom en artificial equipat per a situar-se just a sota del gran
sostre. Combina parabolts amb burils, prou junts els uns dels altres. Important
portar tascó petit o cordino per a llaçar un cap de buril.
El sisè llarg és
el més espectacular de tots. La sensació de buit és total. Decideixo
ignorar-lo. Així com la GAM fa flanqueig a l’esquerra per a sortir per la part
més dèbil del sostre, la Libertad Provisional li tira pel mig del sostre, sense
contemplacions ni miraments. Chapeau pels oberturistes, no em vull ni imaginar
haver de fer tota la burilada...
A partir del setè
la roca canvia de bona a excel·lent. El llarg de després del sostre és molt bo,
6a de 35 metres protegit amb 7 burils. El quart buril està a l’esquerra tal i
com puges. Des d’aquí s’ha de flanquejar molt a la dreta per trobar el cinquè i
sisè buril. Llarg de navegar.
El darrer llarg
és de 40 metres amb un pas “tonto” a la meitat de “cinquè o més”, protegit com
l’anterior.
De la vuitena reunió sortir per placa de IV amb
tendència a la dreta, xapar un buril i continuar per placa de III fins a
arribar a una reunió de parabolts (50 metres). D’aquí al cim 20-30 metres més
de III.
Als dos la via
ens va agradar molt, i particularment a mi, la part de sobre del sostre. Molt
recomanable. De material portàvem un joc discret de tascons, semàfor d’aliens,
Camalots del 0,5 al 2 i 20 cintes, tenint en compte que a l’artificial en vam
reutilitzar alguna.
Bones fotos! ....sort q algú recorda portar la càmara!
ResponderEliminar