Dilluns passat,
tot aprofitant que el Ramon tenia la tarda lliure, vam anar a fer aquesta
magnífica via de Montserrat. És una petita
joia al costat de la Easy Rider. Una via de caire esportiu on les assegurances
estan on toquen, ni sobren ni falten.
El primer llarg
és tracta d’una placa tombada de continuïtat i 6b de dificultat. Diuen que és
el més obligat, no sé, a nosaltres no ens ho va semblar tant. (45 m.)
El segon llarg és
brutal. Placa de 6a on vas trobant de tot, cantos, forats, regletes, cigronets...
En fi, un festival on no pares de gaudir de l’autèntica escalada montserratina.
(30m.)
El tercer llarg
és semblant a l’anterior però més fàcil, V+ també boníssim. (40 m.)
El quart llarg és de V+. Supera un petit sostre amb un pas curiós amb bones preses. (45 m.)
El cinquè llarg
és un IV+ , no és lleig, però comparat amb la resta... Llarg de tràmit. (30 m.)
El sisè llarg
també és espectacular, similar al segon, però amb una sortida a bloc de 6b+. El
pas surt prou bé, no està gens rentat. De totes maneres es pot evitar. (35 m.)
El darrer llarg
és de continuïtat . Té un pas passat mig llarg que et fa bufar. Alguna ressenya
li dona 6c, jo diria millor 6b+. (40 m.)
Nosaltres vam
trigar 4 hores justes des de la R0 fins al cim, sense córrer, però sense perdre
temps. Portàvem corda doble i 14 cintes, tot i que amb 12-13 ja fas. En
definitiva una via boníssima 100% recomanable i menys obligada del que
aparentment sembla.
