El David no tira
la tovallola i continua preguntant si algú s’apunta aquest cap de setmana a fer
esquí de muntanya. No sé ni com però s’alineen els astres i ens ajuntem el
David, el Ramon el Raimon i servidor per anar a fer l’Aneto.
Dissabte tarda
pugem direcció Benasque amb la furgo del David i les dents llargues per la neu
que creiem que caurà durant la nit. Dit i fet, mentre ens preparem per anar a
dormir comencen a caure les primeres volves.
Ens aixequem a les 5:45, i malgrat
tot no som els primers. A les 6:30 comencem a foquejar des de Llanos de l’Hospital
direcció la Renclusa. Hora i mitja més tard arribem al refugi, portem bon ritme
i sembla que farà un bon dia.
Continuem
direcció al Portillón quan al cap d’una hora el Raimon ens avisa que torna a
tenir llagues i que se’n torna la cotxe (finalment sembla que tocarà canviar
botes). Els tres que quedem enfilem muntanya amunt fins al Portillón. Arribats
aquí veiem que tothom gira cua degut a la densa boira.
Efectivament, és Mordor,
no és veu un piju, així que decidim tornar anant a buscar els tubs de Paderna i
estalviar-nos la remada de retorn.
Però durant la pujada veiem que s'obre el dia
i es veu de fons el Pic d’Alba que ens atrau com un iman. Decidim que ja posats
tampoc està tant lluny. Dit i fet, en dues hores més estem al cim el qual ens
regala unes fantàstiques vistes al massís de la Maladeta i la vall de Benasque.
Després de la foto de rigor agafem els esquís
i cap avall que fa baixada, i en una hora estem de nou al cotxe amb un somriure
d’orella a orella i les piles a tope per a començar la setmana.
