Mostrando entradas con la etiqueta Pirineus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pirineus. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de julio de 2015

Ravier al Pilar de l’Embarradère, Midi d'Ossau, 7A+ (6b/a1 obligat)

El cap de setmana passat ens vam ajuntar el Roger l’Albert i servidor per anar a fer la Ravier al Pilar de l’Embarradère del Midi d’Ossau. La meva primera via al Midi, ja en tenia ganes, i curiosament la número 100 del llibre del Bellefon. La via en si no és molt llarga, uns 325 metres que es poden resoldre en 7 llargs.


Per aproximar vam trigar 1:30 h justa fins al peu del primer llarg abans de la vira. Nosaltres el vam fer encordats. Després cal caminar per la  vira on anàvem a l’ensamble fins a situar-nos just a sota del primer llarg del que es considera pròpiament la via.

Els primers 3 primers llargs els fa l’Albert i no presenten dificultats fins al tercer. A la tercera reunió una cordada de navarresos molt catxondos ens deixen passar degut a que s’han equivocat de camí. Per sota puja una cordada de francesos obrint la seva pròpia variant... Total que en un moment donat ens trobem 6 persones en una reunió de 2 pitons, per donar-se a la beguda XD. 

Els tres següents em toquen a mi. Dificultats mantingudes en el 6b amb passos puntuals de 6c que faig en artifo. Els friends queden a caldo. Compte amb el penúltim llarg. Després del despreniment ja no és 6b, diuen que potser 7a+. Jo el vaig fer en A1 i cap problema, en lliure n’idea del grau, però 6b ni de conya.  






 L’últim llarg li passo el relleu de nou a l’Albert. Sortida on concentra les dificultats de la tirada i després anar fent fins al final.


Un cop a dalt pugem encordats a l’ensamble per la cresta fins a buscar unes plaques de III a l’esquerra que et porten al cim. Ja al cim baixar pel camí normal de pujada. En total 3 hores des de que acaba la via fins al refugi passant pel cim.







martes, 8 de julio de 2014

Col·lectiva barranquera del GEPS

Finalment, després de veure amb quin entusiasme s’ultimaven els detalls de la col·lectiva de barrancs i veient que hi havia un cotxe que sortia tard m’apunto a la col·lectiva de barrancs. I és que no només de roca viu l’home!!!  


Quedem al càmping de Puyarruego dissabte a les 8 del matí (o eren les 7?) on la majoria del grup ja havia passat la nit. Mentre els nouvinguts esmorzem, la resta de gent prepara el material. Que si mira el meu nou arnés pepinu, que si mira les noves  Five-Ten  del Paco model “LowLlobregat”...


Dissabte optem per fer dos grups i no anar 20 persones a un mateix barranc. Uns anem a fer el Flagelo i el Villandico (Villlancico entre nosaltres) per a després fer el Gloces. L’altre grup van a fer el Furco i Gloces amb la idea de fer després el Trigoniero. L’excés d’aigua va fer que no poguessin fer aquest últim.









El diumenge decidim anar els 22 a fer la combinació Lugar més Escuaín. Sí, sí, 22 persones en un mateix barranc. Quien dijo miedo habiendo hospitales! Barranc assequible i maco amb salt final de 15 metres per als més agosarats o inconscients. Finalment, després de jugar a buscar les claus del cotxe marxem tots cap Sant Feliu sans i estalvis. En definitiva una gran col·lectiva amb una gran gent. Gran GEPS!!!






miércoles, 30 de abril de 2014

Pic d’Alba o intent frustrat a l’Aneto


El David no tira la tovallola i continua preguntant si algú s’apunta aquest cap de setmana a fer esquí de muntanya. No sé ni com però s’alineen els astres i ens ajuntem el David, el Ramon el Raimon i servidor per anar a fer l’Aneto.
Dissabte tarda pugem direcció Benasque amb la furgo del David i les dents llargues per la neu que creiem que caurà durant la nit. Dit i fet, mentre ens preparem per anar a dormir comencen a caure les primeres volves. 

Ens aixequem a les 5:45, i malgrat tot no som els primers. A les 6:30 comencem a foquejar des de Llanos de l’Hospital direcció la Renclusa. Hora i mitja més tard arribem al refugi, portem bon ritme i sembla que farà un bon dia.

Continuem direcció al Portillón quan al cap d’una hora el Raimon ens avisa que torna a tenir llagues i que se’n torna la cotxe (finalment sembla que tocarà canviar botes). Els tres que quedem enfilem muntanya amunt fins al Portillón. Arribats aquí veiem que tothom gira cua degut a la densa boira. 

Efectivament, és Mordor, no és veu un piju, així que decidim tornar anant a buscar els tubs de Paderna i estalviar-nos la remada de retorn. 

Però durant la pujada veiem que s'obre el dia i es veu de fons el Pic d’Alba que ens atrau com un iman. Decidim que ja posats tampoc està tant lluny. Dit i fet, en dues hores més estem al cim el qual ens regala unes fantàstiques vistes al massís de la Maladeta i la vall de Benasque.

 Després de la foto de rigor agafem els esquís i cap avall que fa baixada, i en una hora estem de nou al cotxe amb un somriure d’orella a orella i les piles a tope per a començar la setmana.