GAM sortint per la Libertad Provisional, Paret de Diables. 300m 7a/Ae (6a obligat)

Mirant i remenant el llibre del David Hita trobo la Libertad Provisional, té bona bona pinta, dels 80 i sense restaurar. Pregunta de rigor a l’Albert:

-Ei Bou, Libertad Provisional diumenge?

-La tinc feta fins al sostre... Però si vols entrem per la GAM i sortim per la Libertad Provisional, que la part de sota és expo i txunga.

-Puta mare doncs.

Diumenge a les 12 del migdia arribem Santa Cecilia. Sembla que els runners ja han fet la feina i hi trobem aparcament a la primera. Al cap d’una hora estem a peu de tàpia equipats per començar a escalar. Tota la paret de Diables per nosaltres i una altra cordada que fan la Barrufets. 

Començo jo. Inici per fissura on pots llaçar un arbre per anar seguidament cap a un pitó. Després flanqueig a l’esquerra de V+ protegit amb dos bolts per anar a buscar la reunió, parabolts amb anella i cadena, a uns 5 metres sota de l’arbre que marca la ressenya.

El segon llarg continua per fissura, combinant claus, pitons, burils i completant amb flotants. Reunió dintre d’una cova. El tercer comença amb un 7a on, només sortir de la reunió, m’abandono al noble art de l’Ae, per acabar en V de fissura de bon equipar i escalar. La part del lliure està semiequipada.

El quart llarg connecta amb les tirades d’artificial. 30 metres de V. De la reunió hi penja una corda que ha viscut èpoques millors per assegurar l’entrada ja que la roca es trenca una mica. El cinquè llarg és comú amb la Libertad provisional. Supera el primer desplom en artificial equipat per a situar-se just a sota del gran sostre. Combina parabolts amb burils, prou junts els uns dels altres. Important portar tascó petit o cordino per a llaçar un cap de buril.

El sisè llarg és el més espectacular de tots. La sensació de buit és total. Decideixo ignorar-lo. Així com la GAM fa flanqueig a l’esquerra per a sortir per la part més dèbil del sostre, la Libertad Provisional li tira pel mig del sostre, sense contemplacions ni miraments. Chapeau pels oberturistes, no em vull ni imaginar haver de fer tota la burilada... 

A partir del setè la roca canvia de bona a excel·lent. El llarg de després del sostre és molt bo, 6a de 35 metres protegit amb 7 burils. El quart buril està a l’esquerra tal i com puges. Des d’aquí s’ha de flanquejar molt a la dreta per trobar el cinquè i sisè buril. Llarg de navegar.

El darrer llarg és de 40 metres amb un pas “tonto” a la meitat de “cinquè o més”, protegit com l’anterior.

De la vuitena reunió sortir per placa de IV amb tendència a la dreta, xapar un buril i continuar per placa de III fins a arribar a una reunió de parabolts (50 metres). D’aquí al cim 20-30 metres més de III.

Als dos la via ens va agradar molt, i particularment a mi, la part de sobre del sostre. Molt recomanable. De material portàvem un joc discret de tascons, semàfor d’aliens, Camalots del 0,5 al 2 i 20 cintes, tenint en compte que a l’artificial en vam reutilitzar alguna.

Cavall Bernat, Anglada-Guillamon, 200m, 7c+(V+/A2e obligat)

Després de deixar la mandra a un costat, recupero el blog que vaig començar fa just un any amb una piada del que seria gairebé el pati de casa, Montserrat,

Inicialment havia d’anar amb el Ramon i el Raimon a fer la via dels Sostres a l’Aeri, però com que a última hora es va apuntar l’Albert, i ell ja ha tatxat gairebé totes les clàssiques del massís, canvio de via sense pensar-ho.

L’Albert proposa a mode d’homenatge fer l’Anglada-Guillamon al Cavall Bernat. Mirant la piada no semblava que fos gaire cosa, V+/A2 equipat, però si l’ha triat l’Albert, no deu ser pas dolenta. Investigant per internete trobo que s’han alliberat tots els llargs, quedant en V, 6b+, 7A, 7c+ y 6c. La cosa comença a tenir mes bona pintat =).

L1: 50 metres de fisura ample on podrem llaçar 3 arbres a mode d’autoprotecció. Després, quan es posa més recte, trobes alguns burins que et donen aire. Llarg fàcil on s’ha d’escalar tranquil.

L2: 40 metres de fisura diedre. Comença en V+, on utilitzem un alien blau com a bons “cobardes” abans del primer pitó, prescindible. Després no vam utilitzar cap flotant més en tot el llarg. On es posa més “tiesu” es pot fer A1 o 6b+ en lliure. Es fa molt bé. Els dos encadenem.

L3: 25 metres. El llarg va per un diedre amb tendència a la dreta. Surt en lliure fins que caic a dues xapes de la reunió, on els peus escassegen i has de flanquejar a la dreta. Superada aquesta xapa ja es fa bé fins arribar a la reunió, en una cova sota d’un sostret, a la dreta. Cap dels dos vam encadenar, caient a la mateixa secció. El llarg es fa prou bé, sense patir gaire per les assegurances on només cal completar amb el camalot vermell. Difícil a vista, llarg guapo!!

L4: 40 metres. 7c+ o A2 equipat. Directament vam començar utilitzant el pedal i la fifi, per realitzar els últims dos metres d’entrada a la reunió en lliure, jeje. Alguns passos més llargs que altres, que t’obliguen a estirar-te sobre assegurances de tot tipus, claus, burins, spits i fins i tot un plom ja a la part final.

L5: 45 metres. 6c o A0. Inici amb flanqueig a la dreta fins a xapar el primer spit. A partir d’aquí recte amunt amb lleugera tendència a l’esquerra durant uns 35 metres fins que es converteix en IV i arribes a dalt del Cavall Bernat. Surt a vista, després de bufar una estona. Si es va en lliure, mola anar per la dreta dels spits o almenys a mi em va semblar l’itinerari més lògic.

Via molt recomanable. Nosaltres portàvem 22 cintes, semàfor d’aliens més blau, camalots des del 0,5 fins al 2 més tascons i un estrep per persona. Els tascons els vam passejar, igual que la resta de friends. Només vam fer servir el Camalot 1 (vermell) i alien blau (prescindible). 

Paret de l’Aeri, Lotus, 250m, 6b (6a obligat)

Igual que amb la Fragel Rock, en Ramon em pregunta que faig dijous a la tarda. La resposta és clara: anar a trepar, no? Ja hem fet la Fragel, doncs ara toca la Lotus.

La Lotus és una d’aquestes vies que es van assaborint a mesura que passa el temps. Com més temps passa, millor record en tens. Que dir que no s’hagi dit ja. És una via potent, sostinguda, fina, pura escalada montserratina. Cal anar amb el grau molt assentat doncs és una via que si es té compte que costa veure els parabolts i que a sobre aquests allunyen podríem patir més del necessari. Les assegurances, tot i ser bones, allunyen considerablement en alguns trams amb un parell de factors dos a considerar al cinquè i al darrer llarg, sort que  aquests trams són fàcils i la roca és bona. 

Nosaltres vam enllaçar els dos primers llargs i així evitar el factor 2 de la R1. El 6b es força finet unes quatre xapes. Després afluixa. A mi em va fallar un peu i no vaig encadenar. El tercer i el quart llarg surten prou bé, algun tram petit de mala roca però la resta bona. 

 El cinquè llarg has d’anar a buscar un parabolt que queda a uns 4 metres de la reunió. No és difícil però no pots caure. La resta és bastant finet, 6a+. El sisè llarg també és bastant finet, al voltant del 6a.

 El setè llarg comença amb tendència a l’esquerra on concentra les principals dificultats, 6a. L’últim llarg és comú amb la Magic Stones. Tens una bona excursió fins que no trobes alguna assegurança (IV). Després comença una fisura desplomada ben assegurada on es troba la dificultat de 6b. El company va utilitzar l’alien verd per superar el pas, jo vaig tenir la sort de poder fer-lo de segon i encadenar-lo, de primer la cosa canvia, jeje.

Vam utilitzar 14 cintes, moltes d’elles llargues i un parell d’extensibles. Els aliens són perfectament prescindibles, però pel que pesen... Vam trigar 5 hores justes, una hora més que a la Fragel Rock i realment ens va semblar més difícil. Finalment dir que és un viot 100% recomanable.

Pd. Com que ens agafava el negre vam tornar a batre el nostres rècord de baixada de l’Aeri deixant-lo en 21 minuts a costa d’agulletes als quàdriceps l’endemà. 

Paret de l’Aeri, Fragel rock, 265m, 6c (6b obligat)

Dilluns passat, tot aprofitant que el Ramon tenia la tarda lliure, vam anar a fer aquesta magnífica via de Montserrat.  És una petita joia al costat de la Easy Rider. Una via de caire esportiu on les assegurances estan on toquen, ni  sobren ni falten.

El primer llarg és tracta d’una placa tombada de continuïtat i 6b de dificultat. Diuen que és el més obligat, no sé, a nosaltres no ens ho va semblar tant. (45 m.)

El segon llarg és brutal. Placa de 6a on vas trobant de tot, cantos, forats, regletes, cigronets... En fi, un festival on no pares de gaudir de l’autèntica escalada montserratina. (30m.)

El tercer llarg és semblant a l’anterior però més fàcil, V+ també boníssim. (40 m.)

El quart llarg és de V+. Supera un petit sostre amb un pas curiós amb bones preses. (45 m.)

El cinquè llarg és un IV+ , no és lleig, però comparat amb la resta... Llarg de tràmit. (30 m.)

El sisè llarg també és espectacular, similar al segon, però amb una sortida a bloc de 6b+. El pas surt prou bé, no està gens rentat. De totes maneres es pot evitar. (35 m.)

El darrer llarg és de continuïtat . Té un pas passat mig llarg que et fa bufar. Alguna ressenya li dona 6c, jo diria millor 6b+. (40 m.)

Nosaltres vam trigar 4 hores justes des de la R0 fins al cim, sense córrer, però sense perdre temps. Portàvem corda doble i 14 cintes, tot i que amb 12-13 ja fas. En definitiva una via boníssima 100% recomanable i menys obligada del que aparentment sembla.