Després de deixar
la mandra a un costat, recupero el blog que vaig començar fa just un any amb
una piada del que seria gairebé el pati de casa, Montserrat,
Inicialment havia
d’anar amb el Ramon i el Raimon a fer la via dels Sostres a l’Aeri, però com
que a última hora es va apuntar l’Albert, i ell ja ha tatxat gairebé totes les
clàssiques del massís, canvio de via sense pensar-ho.
L’Albert proposa
a mode d’homenatge fer l’Anglada-Guillamon al Cavall Bernat. Mirant la piada no
semblava que fos gaire cosa, V+/A2 equipat, però si l’ha triat l’Albert, no deu
ser pas dolenta. Investigant per internete trobo que s’han alliberat tots els
llargs, quedant en V, 6b+, 7A, 7c+ y 6c. La cosa comença a tenir mes bona
pintat =).
L1: 50 metres de
fisura ample on podrem llaçar 3 arbres a mode d’autoprotecció. Després, quan es
posa més recte, trobes alguns burins que et donen aire. Llarg fàcil on s’ha
d’escalar tranquil.
L2: 40 metres de
fisura diedre. Comença en V+, on utilitzem un alien blau com a bons “cobardes”
abans del primer pitó, prescindible. Després no vam utilitzar cap flotant més
en tot el llarg. On es posa més “tiesu” es pot fer A1 o 6b+ en lliure. Es fa
molt bé. Els dos encadenem.
L3: 25 metres. El
llarg va per un diedre amb tendència a la dreta. Surt en lliure fins que caic a
dues xapes de la reunió, on els peus escassegen i has de flanquejar a la dreta.
Superada aquesta xapa ja es fa bé fins arribar a la reunió, en una cova sota
d’un sostret, a la dreta. Cap dels dos vam encadenar, caient a la mateixa secció.
El llarg es fa prou bé, sense patir gaire per les assegurances on només cal completar
amb el camalot vermell. Difícil a vista, llarg guapo!!
L4: 40 metres.
7c+ o A2 equipat. Directament vam començar utilitzant el pedal i la fifi, per
realitzar els últims dos metres d’entrada a la reunió en lliure, jeje. Alguns
passos més llargs que altres, que t’obliguen a estirar-te sobre assegurances de
tot tipus, claus, burins, spits i fins i tot un plom ja a la part final.
L5: 45 metres. 6c
o A0. Inici amb flanqueig a la dreta fins a xapar el primer spit. A partir d’aquí
recte amunt amb lleugera tendència a l’esquerra durant uns 35 metres fins que
es converteix en IV i arribes a dalt del Cavall Bernat. Surt a vista, després
de bufar una estona. Si es va en lliure, mola anar per la dreta dels spits o
almenys a mi em va semblar l’itinerari més lògic.
Via molt
recomanable. Nosaltres portàvem 22 cintes, semàfor d’aliens més blau, camalots
des del 0,5 fins al 2 més tascons i un estrep per persona. Els tascons els vam
passejar, igual que la resta de friends. Només vam fer servir el Camalot 1
(vermell) i alien blau (prescindible).
